El Montseny és un massís extraordinàriament divers, on el fort gradient altitudinal i la proximitat al mar fan possible trobar, en pocs quilòmetres, paisatges i ambients molt diferents: des dels boscos mediterranis de les parts baixes fins als boscos eurosiberians i les comunitats de caràcter subalpí i boreoalpí dels cims. Aquesta gran diversitat converteix el Montseny en una autèntica illa biogeogràfica, amb una extraordinària riquesa de flora i fauna.

En aquesta sortida pujarem fins al Turó de l’Home (1.706 m), el cim més alt del Montseny i de la serralada Prelitoral Catalana. La seva situació culminant ens permetrà descobrir un paisatge ben diferent del que associem habitualment al Montseny: carenes obertes, prats i matollars adaptats a les dures condicions de l’alta muntanya, on podem trobar espècies de flora i fauna pròpies d’aquests ambients.

Però la sortida no acabarà al cim. Després ens desplaçarem fins a Santa Fe, al cor d’un dels paisatges més emblemàtics del Montseny: les seves magnífiques fagedes. El canvi d’altitud i d’ambient ens permetrà passar dels espais oberts de la zona culminant als boscos humits i frescals, on buscarem espècies forestals i també fauna associada als torrents i cursos d’aigua.

A més, en aquesta época, Santa Fe ens oferirà un espectacle encara més especial: les fagedes canviant de color, la llum filtrant-se entre les capçades i un paisatge que sembla tret d’un conte de fades.

Una sortida, en definitiva, per descobrir dos Montsenys molt diferents en un mateix dia i entendre com, en aquest massís, el relleu, l’altitud i el clima creen una extraordinària diversitat d’ambients i d’espècies.

Dia: Dissabte 21 de Novembre 2026

Hora inici: 8:00

Hora prevista fi: 14:00 h

El guia enviarà uns dies abans un correu amb tota la logística de la sortida.

Pujarem al cim des de l’aparcament, passant per uns bosquets de coníferes on podem trobar ocells de boscos d’alta muntanya. Mallerengues petites i emplomallades, reietons i raspinells sobreviuen a aquestes alçades, on les temperatures mínimes a l’hivern es mantenen consistentment sota zero durant tota la temporada.

Passarem per una zona de matolls baixos on tenim una probabilitat raonable de veure merla de pit blanc, griva cerdana i sit negre, entre d’altres espècies.

I, ja dalt del cim, el cercavores serà molt probablement l’estrella de la jornada, amb la possibilitat de trobar —aquí sí, ja amb molta sort— altres ocells alpins com el pardal d’ala blanca.

Cal dir que, en aquest hàbitat inhòspit, és difícil fins i tot arribar a les 15 espècies, però potser tindrem el privilegi de veure’n algunes de molt, però que molt, especials.

A Santa Fe, anirem a buscar ocells de cotes d’altitud més baixes, que també són molt interessants, com la mallerenga d’aigua, el tord ala-roig i altres ocells més boscans. També visitarem un lloc on hi ha un conegut gamarús que sol treure el cap del seu cau.