Cingles de Bertí

Els Cingles de Bertí són un massís de roca calcària que forma part de la Serralada Prelitoral. És un sistema muntanyós mediterrani, sec, amb vegetació arbustiva i forestal de zones agrestes.

Curiosament, en aquest entorn predominantment sec, hi sovintegen rierols, torrents i salts d'aigua que tenen el seu màxim exponent a Sant Miquel del Fai.  Aquí, els salts d'aigua, les fonts i les balmes són l'element més cridaner del paisatge, amb permís de la sequera, esclar.

La fauna, lògicament, es correspon amb aquest entorn de barreja de muntanya seca i cursos d'aigua.

Els ocells dels Cingles de Bertí són molt particulars per estar en una zona relativament baixa i propera a la gran conurbació de l'àrea metropolitana. A la vora mateix del santuari de Sant Miquel del Fai, tenim una probabilitat raonablement alta de trobar-hi el cercavores i el pela-roques, dos ocells d'alta muntanya mediterrània que, a Europa, pràcticament només trobem al Pirineu i als Alps. A la tardor-hivern, aquests ocells es mouen a les zones més baixes.

La tallareta cuallarga i la merla blava són dos ocells més que tenen interès a la zona, juntament amb dos rapinyaires emblemàtics com l'àguila cuabarrada i el falcó pelegrí.

La xixella, si bé és escassa, també es pot veure volant entre els penya-segats.

En una zona amb tantes roques i cavitats, els ratpenats hi sovintegen. Hi viuen el ratpenat de cova i els tres ratpenats de ferradura, espècies que indiquen un bon estat de l'ecosistema.