Pujarem al cim des de l'aparcament, passant per uns bosquets de coníferes en els que podem trobar ocells de boscos d'alta muntanya. Mallerengues petites i emplomallades, reietons i raspinells sobreviuen a aquestes alçades on les temperatures mínimes a l'hivern estan consistentment sota zero durant tota la temporada.
Passarem per una zona de matolls baixos on tenim raonable probabilitat de veure merla de pit blanc, griva cerdana i sit negre, entre d'altres espècies.
I ja dalt del cim, el cercavores serà molt probablement l'estrella de la jornada amb la possibilitat de trobar -aquí sí, ja amb molta sort- altres ocells alpins com el pardal d'ala blanca.
I poquetes vegades, alguns anys, hi trobem el sit blanc, però l'última setmana de novembre és el moment amb més probabilitat de l'any per veure'l. Creuem els dits, a veure si aquest any toca!
Cal dir que en aquest hàbitat inhòspit és difícil fins i tot arribar a les 15 espècies però tindràs el privilegi de veure'n algunes de molt, però que molt, especials.
A Santa Fe, anirem a per ocells de cota d'altitud més baixa que també són molt interessants, com la mallerenga d'aigua i la merla d'aigua. També visitarem un lloc on hi ha un conegut gamarús que sol treure el cap del seu cau.
